La nostra visió
L'infant: acompanyant l'essència
Hi ha una manera de mirar el món que pertany a la infància. És una mirada que s'atura davant d'allò que sovint passa desapercebut. Que segueix el moviment d'un cargol sense pressa. Que observa la llum filtrant-se entre les fulles o descobreix, en un tros de fusta, la possibilitat d'un vaixell o d'una casa. Una mirada que es deixa conduir per la curiositat i que transforma cada trobada amb el món en una oportunitat per descobrir.
Les mans ordenen, comparen i transformen. Els ulls descobreixen matisos nous. El cos participa d'aquesta exploració amb una implicació completa. Pensar, sentir, fer i ser formen part d'un mateix procés que es construeix mentre l'experiència té lloc.
Cada infant recorre aquest camí d'una manera única. Alguns observen llargament abans de participar. D'altres necessiten construir, desfer i tornar a començar moltes vegades. Hi ha qui comparteix immediatament els seus descobriments i qui prefereix conservar-los en silenci durant una estona. Cada recorregut expressa una manera singular de relacionar-se amb el món.
Allò que desperta l'interès no és la complexitat de les propostes, sinó la possibilitat de donar sentit a l'experiència des de la pròpia iniciativa.
Cada persona arriba a explorar, crear i relacionar-se amb una manera pròpia. Quan aquesta singularitat és acollida amb respecte, apareixen la concentració, la iniciativa, la creativitat i el desig de continuar descobrint.
Acompanyar la infància és, per a nosaltres, un exercici de confiança. Confiar en la capacitat que té cada infant per desplegar-se i construir el seu propi recorregut.
És aquesta confiança la que continua orientant la nostra manera d'observar i acompanyar.
L'actitud de l'adult: assitència del joc i creació
Jugar és l’expressió de la capacitat de crear que té l’ésser humà.
A Estels, el joc és el principal protagonista. El joc és quelcom íntim i personal i, per això, el nostre respecte cap al joc es tradueix en no jutjar les produccions, experiències ni vivències emocionals dels participants.
Entenem el joc com una activitat decidida per un mateix, en què es pot posar en joc allò que li interessa a cadscú en cada moment. Els participants interactuen amb els materials, circulen pels espais i desenvolupen les seves activitats mentre els acompanyants d’Estels observem, reestructurem els espais i vetllem perquè les condicions siguin adequades perquè el joc i la creació puguin desplegar-se.
La nostra tasca no és dirigir, sinó assistir el joc i la creació, restant atents a la curiositat i a les necessitats dels participants per poder oferir, quan sigui necessari, el material adequat, assistir sostenint una construcció, canviar un material de lloc per afavorir el desplagament del joc i creació, o donar resposta a allò que apareix durant la participació en una de les nostres experiències.
En altres ocasions, la millor manera d’assistir serà simplement restar presents i deixar que el participant continuï desenvolupant la seva pròpia activitat.
Quan existeixen unes condicions adequades per al joc, es poden establir connexions entre els propis interessos i anar construint la pròpia deriva personal.
A Estels, assistim allò que està passant, cuidant les condicions, observant els processos i intervenint quan la nostra presència és realment necessària.
Per això es fa imprescindible recórrer el camí d’aprendre a observar sense els prejudicis que hem anat adquirint.
L'assistència no només demana competència per saber què fer; demana també saber què hem de deixar de fer.
Així des d’Estels preparem les condicions perquè cada persona pugui desenvolupar la seva activitat amb autonomia, a partir dels seus interessos i de la seva iniciativa.
Aquesta manera d’entendre l’acompanyament també és present quan oferim una proposta més concreta. Un taller de l’Atelier, un conte o una celebració de la Roda de l’Any, parteixen d’un marc, uns materials, uns temps i unes condicions que nosaltres preparem. Però dins d’aquest marc, cada persona pot desenvolupar la seva pròpia activitat.
La nostra funció és cuidar aquestes condicions, observar les necessitats que apareixen i assistir quan cal, sense dirigir el procés ni jutjar allò que hi succeeix.
Els espais i els materials
La nostra tasca comença molt abans que arribi el primer participant.
Preparem experiències cuidades i acollidores, on els materials, la natura i la bellesa despertin el desig d’expressar i crear.
Preparar un espai és el primer gest d'acollida. Una manera silenciosa de dir a cada persona que aquell lloc ha estat pensat perquè pugui sentir-se lliure d'expressar-se i construir la seva experiència. La bellesa en la preparació dels espais i materials, es una manera de tenir cura de l'experiència.
Amb el pas dels anys hem comprovat que una experiència que té cura de l'harmonia dels materials, la qualitat dels objectes i la senzillesa de la composició, genera una atmosfera que convida a aturar-se, la curiositat apareix amb espontaneïtat, i habitar l'espai es fa amb confiança i respecte.
Busquem materials nobles i estèticament harmoniosos. És precisament la seva senzillesa la que deixa obertes diferents maneres d'explorar.
Ens atrauen especialment els materials naturals perquè conserven les textures, els colors i les formes pròpies dels llocs d'on provenen.
La sorra, l'argila, la llana, les teles, la fusta, els pigments, les fibres vegetals, les llavors o els petits tresors recollits a la natura ofereixen una riquesa sensorial que desperta els sentits i obre múltiples formes de relació.
La selecció i la disposició dels materials també formen part de les condicions que oferim. Busquem que siguin accessibles, que es puguin combinar, transformar i utilitzar de diferents maneres, i que responguin als interessos que puguin aparèixer.
L’espai i els materials no determinen què ha de passar, sinó que fan possible que cada persona pugui investigar, prendre decisions i desenvolupar la seva activitat
En les nostres experiències cuidem també l’equilibri entre l’espai individual i l’espai col·lectiu. L’espai individual permet que cadascú pugui desenvolupar la seva activitat des dels seus interessos, amb autonomia i al seu propi ritme.
L’espai col·lectiu és l’espai compartit, on es donen les relacions, les trobades i les activitats entre les persones. Cuidar tots dos espais significa permetre que cadascú pugui desenvolupar el seu propi procés sense quedar al marge del grup, i que el fet de compartir amb els altres no impliqui haver de fer tots el mateix.
Continuem deixant-nos sorprendre. Cada infant, cada família i cada comunitat ens ofereixen una nova oportunitat per aprendre. Aquesta actitud d'observació, d'escolta i de disponibilitat continua donant forma a Estels i a totes les propostes que compartim.
La natura com a font d'inspiració
A Estels no entenem la natura únicament com un escenari on fer activitats. És una font inesgotable d'inspiració que orienta la nostra manera d'observar, de preparar els espais i d'acompanyar els processos de descoberta. La diversitat, els ritmes, la transformació constant, l'equilibri entre les parts i la bellesa que hi trobem inspiren també la manera com construïm les nostres propostes: espais oberts, rics en possibilitats, on cada persona pot trobar el seu propi recorregut.
Molts dels materials que utilitzem han format part d'un bosc, d'un riu, d'un camp o d'un jardí. Arriben als nostres espais amb les seves marques, les seves irregularitats i la memòria del paisatge que els ha fet créixer. Quan passen a les mans d'un infant, aquesta història continua.
La natura també ens recorda el valor dels processos. Les estacions es transformen sense presses. Les llavors necessiten temps per germinar. Els rius modelen el paisatge lentament. Aquesta mirada ens ajuda a confiar que cada experiència té el seu propi ritme i que moltes de les descobertes més valuoses apareixen quan hi ha temps per observar, provar i tornar a començar.
El joc genuí de cada infant amb elements naturals és la primera forma de diàleg amb el món. Quan un infant observa una branca, sent la rugositat de la fusta o l’olor de la farigola, desperta la seva atenció, la seva sensibilitat i el seu vincle amb la vida.
La natura no necessita simplificar-se perquè un infant la pugui comprendre. És precisament la seva complexitat la que desperta el desig d'explorar.
Per això moltes de les nostres propostes tenen lloc a l'aire lliure. Encara que també ens agrada portar aquesta mirada als espais interiors. Aquestes experiències desperten una manera més conscient d'habitar el món, el sentiment de pertinença i ens recorden que la natura habita en nosaltres.
"A la natura hi trobem la font més profunda de la curiositat, de la bellesa i del desig de comprendre el món."
- David Attenborough -
Espais de trobada
Quan una experiència d'Estels comença, alguna cosa es transforma en l'espai que l'acull.
Les nostres propostes estan pensades perquè cadascú pugui participar-hi des del seu propi moment vital. Tot i que la major part estiguin dirigides a infants i les seves famílies, d’altres permeten que hi participin també nens i nenes més grans i adolescents.
Quan les famílies participen plegades, apareixen moments difícils de provocar en altres contextos. Un adult recupera el plaer d'experimentar. Un infant descobreix una nova manera de mirar la seva mare o el seu pare. Avis i nets construeixen junts. Germans de diferents edats comparteixen un mateix projecte.
Per això entenem les nostres propostes com una manera d'afavorir la vida comunitària i cultural, a través de compartir temps de qualitat a través del joc, la creació i els contes.
Valorem la riquesa dels grups heterogenis, on poden conviure diferents edats, maneres de fer i interessos. No busquem homogeneïtzar la participació, sinó crear unes condicions en què cadascú pugui trobar el seu lloc dins del grup.
Cada context té una identitat pròpia, unes possibilitats i unes necessitats. Per això adaptem cada proposta al lloc i al projecte que l'acull, mantenint sempre la mateixa cura en la preparació dels ambients, la selecció dels materials i l'acompanyament de les persones.
Les experiències que compartim són efímeres. Acaben quan es recullen els materials i l'espai recupera la seva forma habitual. Però allò que s'hi viu sovint continua present en la memòria de les persones que hi han participat.
Aquesta mirada pren forma a través de diferents experiències que s'adapten a cada municipi, espai i comunitat.
Però no només aprenen els infants, també ho fem els adults, tot redescobrint la capacitat de meravellar-nos amb la vida, que tant ens parla d’ella mateixa en la mirada dels petits. Si és cert que per educar un infant fa falta una tribu, no ho és menys que per educar una tribu fa falta un infant de qui tenir cura.
Apunta't al nostre butlletí
Contacte
info@estelsespaidevidaijoc.cat
t. 696 385 906